Units a Etiòpia – Unidos a Etiopía
Durant els sis mesos que porto vivint a Nairobi, molts keniates m’han explicat, amb orgull, que Nairobi té molta més infraestructura que Addis Abeba perquè té una classe mitjana molt més nombrosa en comparació amb la capital etíop.
El 2018, la mitjana de creixement anual de l’economia d’Etiòpia va ser del 9,9%. Tot i que aquest creixement ha disminuït el darrer any, segueix sent el doble de la mitjana anual d’Àfrica, que és només del 4% del PIB.
Un dels problemes del debat sobre el desenvolupament polític és que tendim a categoritzar-ho tot en regions, i aquestes, en regions encara més petites, i aleshores fallem en crear connexions entre les crisis polítiques dins d’una regió. Quin impacte regional té que el govern de Sudan del Sud encara no hagi arribat a un tractat de pau amb els grups rebels després de tants intents i expectatives? Què passa pel fet que Somàlia tingui un sistema federal que no reconeix Somaliland com un Estat? Quin efecte té que Eritrea no hagi canviat les condicions internes per evitar l’èxode cap a Europa després d’haver signat un tractat de pau amb Etiòpia o que els hagin aixecat les sancions internacionals?
Ara fa mesos que espero amb expectació cada entrada de la Bezawerk Oliver al blog d’AFNE on analitza corrents feministes, desenvolupament polític i social d’Etiòpia en positiu. De tots els seus textos el que m’ha cridat més l’atenció ha estat Immigració: l’enderrocament dels murs físics i mentals, publicat el maig del 2019. No pas per la descripció de l’excel·lent paper d’Etiòpia en política d’immigració, ni pel tastet de filosofia sobre la pertanyença cultural més que territorial, sinó pel fantàstic intent d’associar la comunitat adoptada etíop amb la immigrant remarcant el tema del racisme en una sola frase.