Etiòpia és un dels estats més antics del món (3.000 anys) i va ser el segon país de la història a adoptar el cristianisme (any 330 dC), després d’Armènia, que ho va fer l’any 301 dC. Més concretament, el cristianisme es va introduir de manera fortuïta per dos monjos sirians nàufrags que van acabar de manera accidental en les costes etíops, i no de la mà del colonialisme com en la resta del continent africà. Unes de les singularitats del cristianisme etíop (cristianisme ortodox) és que conserva molts elements religiosos d’origen jueu i es va desenvolupar de manera autòctona (etíop) i original (africana). A conseqüència d’aquesta originalitat les celebracions religioses etíops difereixen de les dels països occidentals de base cristiana, encara que tinguin el mateix origen i significat; la celebració de les festes del Nadal n’és un exemple.
A continuació, cito sis aspectes del Nadal a Etiòpia:
- El Nadal etíop, es diu Genna, escrit com ገና en amhàric o *”amariña” (la llengua oficial d’Etiòpia), que significa naixement. Mentre que a Occident el Nadal se celebra cada 25 de desembre, a Etiòpia se celebra el 7 de gener del calendari gregorià i el 8 de gener si l’any és de traspàs. Això es deu al fet que Etiòpia es regeix per un calendari propi basat en l’antic calendari julià. El calendari etíop té 13 mesos (12 mesos de 30 dies cadascun i un mes més de 5 o 6 dies depenent de si l’any és de traspàs). L’any nou se celebra l’11 de setembre o el 12 en els anys de traspàs.
2. El nom de la festa genna ve d’un joc, una espècie d’hoquei sobre gespa, al qual els etíops (joves i grans) juguen el dia de Nadal, després de realitzar totes les celebracions religioses pròpies de la festivitat. Segons la llegenda etíop, aquest esport va ser inventat pels pastors quan es van assabentar del naixement de Crist i van començar a jugar espontàniament amb els seus pals en senyal d’alegria. Actualment, hi competeixen diversos equips vestits amb els vestits tradicionals. Es juga amb un bastó de fusta acabat en corba i una pilota de cuir. Guanya qui marca més gols a l’equip contrari.
3. A diferència del Nadal occidental l’etíop, també coneguda com a Lidet, que significa aniversari, no és època de gran consum i intercanvis de regals, és una festa purament religiosa, com va ser el seu origen. Per tant, el consum que pot haver-hi a Etiòpia en aquesta època no és comercial, sinó que té a veure estrictament amb menjar i beguda tradicional per a celebrar la festa en família. En aquest sentit, cal recordar que el Nadal a occident, entre altres coses, es considera l’oportunitat de l’any per al retrobament entre familiars; no obstant això, a Etiòpia no és exactament així perquè aquí els familiars i veïns es visiten i reuneixen gairebé diàriament per un motiu o un altre. Per tant, no és indispensable una festa com a excusa per a reunir-se en família.
4. Abans de la Genna els fidels mantenen 43 dies de dejuni que consisteix a deixar de menjar aliments d’origen animal. La celebració en si comença el 6 de gener al vespre. A l’alba del dia de Genna, al voltant de les quatre de la matinada, els etíops vestits amb els seus vestits tradicionals de color blanc, acudeixen a les seves respectives esglésies per assistir als serveis religiosos. A cada persona que entra a l’església se li ofereix una espelma que encendrà per a caminar en cercle dins de l’església tres vegades en una processó molt solemne, portant cadascun la llum de les seves espelmes.
5. Després romanen dempeus formant un cercle per escoltar la missa, que pot durar entre tres i quatre hores, i prendre la comunió. A la ciutat de Lalibela la celebració de Genna aconsegueix una gran intensitat, tant estètica com espiritual, la qual cosa la converteix en un esdeveniment religiós, cultural i turístic únic. Aquí la missa de Genna coincideix amb l’aniversari del rei Lalibela que va encarregar construir les onze misterioses esglésies excavades en la roca i baix terra, declarades Patrimoni de la Humanitat.
6. Després de la missa de la Genna, els etíops tornen a les seves cases, on se serveix i comparteix un menjar tradicional que consta de wot, un estofat de carn de cabra, bou, ovella, pollastre o vegetal al qual, a vegades, se li agrega ou, que es menja sobre un plat d’injera, la base de qualsevol menjar etíop fet del cereal sense gluten teff. També es pren tela (beguda tradicional) i es fa la tradicional cerimònia de cafè. Durant aquest dia els familiars reben visites d’altres familiars, veïns i amics. La forma més típica per a felicitar el Nadal en amariña és Mäləkamə Gänna / Melkam Genna, que en alfabet etíop s’escriu així መልካም ገና (significa Bon Nadal).
Denberu Mekonnen
Autor de “Rumbo a Etiopía”
Gerent de Mekonnen & Brook Business Consulting