Tradicionalment s’ha qüestionat la necessitat de la recerca dels orígens, argumentant que si la persona adoptada se sentia plenament integrada en la seva família adoptiva, no tenia per què tenir aquesta necessitat. En aquests casos la recerca s’interpretava com un fracàs. Actualment són cada vegada més les famílies que interpreten la recerca com una cosa totalment comprensible, ja que, en realitat, forma part de l’eterna pregunta de l’ésser humà pel que fa a la seva identitat: qui és, d’on ve, etc. Fins on s’arribi en la recerca de respostes concretes dependrà de la variabilitat de caràcters i personalitats. En el cas de l’adopció internacional, actualment hi ha, també, cada vegada més interès pel retrobament amb la cultura, la llengua i el país d’origen. Això es pot observar tant per les legislacions que s’estan desenvolupant en alguns països, com per les pràctiques de les famílies adoptives. En ambdós casos és important que aquest procés no s’iniciï de qualsevol manera ni en qualsevol moment.
Margarita Muñiz Aguilar Instituto Família y Adopción
Enllaços relacionats: – Adopció. La recerca d’origens. – El lloc de la família i la cultura d’origen.
La recerca d’orígens: abans i després Maig 2012
En sentit general, amb el terme recerca d’orígens es fa referència al conjunt de mesures que una persona adoptada emprèn per conèixer el seu passat preadoptiu. La raó fonamental és la necessitat de l’ésser humà de conèixer els seus orígens per forjar la seva identitat.
En el cas d’adopcions internacionals, aquesta recerca és doble: d’una banda es busca trobar la família biològica i, de l’altra, conèixer la cultura, la llengua i el país d’origen. Aquest segon cas es tractarà en un proper article.
En el primer cas cal dir que, si bé tots els fills adoptius participen en una recerca emocional de les seves arrels, només una part decideix buscar persones reals. No se sap quants assoleixen aquesta fita perquè és un fenomen molt difícil d’estudiar a causa de la manca de dades disponibles. Però el que sí se sap és que aquesta trobada, si es produeix, marcarà un abans i un després en les seves vides.
Abans Des de petits, és normal que els nens vulguin saber com són els seus familiars biològics i que els recreïn en les seves fantasies. Al llarg de la seva joventut, aquestes fantasies poden girar entre diversos extrems -des dels més negatius fins als més positius i fantàstics: una mare biològica, per exemple, que de vegades s’imagina com una prostituta i d’altres com una estrella del pop. Uns pares adoptius ben formats sobre el procés intern de recerca dels seus fills seran capaços de donar-los suport d’una manera molt especial al llarg de la seva infantesa i joventut. Primer de tot, el simple fet de saber que la seva curiositat sobre el passat és normal pot fer més fàcil explorar junts les seves fantasies. Amb l’ajuda d’un adult, un nen pot crear una visió al més equilibrada, empàtica i realista possible dels seus progenitors.
A mesura que els fills vagin creixent també poden explorar junts un fenomen que segurament trobaran en els mitjans de comunicació: l’emocionant trobada entre fills adoptats i la seva família biològica. Des del punt de vista sensacionalista d’una revista o un reality show es veu com un conte de fades, però en realitat els resultats poden variar molt: des de trobades amb l’extrema pobresa fins a l’oblit d’una mare que ha refet la seva vida i no vol recordar el que va passar. També és fàcil trobar escrits de persones que s’han trobat amb familiars que tenien tanta curiositat com ells per conèixer-se però, tot i així, no sempre tenen les mateixes expectatives sobre el que s’esdevindrà.
Com ens diuen Lila Parrondo i Juan Alonso Casalilla a la Guía de postadopción de l’editorial Salvat: “Si ens hem erigit en referents en el procés de revelació i en la indagació sobre la seva història i circumstàncies, hem d’acompanyar aquesta cerca mostrant una actitud oberta, assenyalant els perills, les diferències que hi pot haver entre el que s’ha imaginat i el que podem trobar, etc.”
Després Si tant la persona adoptada com els seus familiars biològics arriben a una trobada després d’una preparació, hi haurà expectatives realistes que faran possible una experiència al més satisfactòria possible. Però, en cas contrari, hi haurà el risc que algú -o tots- s’enduguin una gran desil•lusió, que a llarg termini pot provocar un dany important i innecessari a algun dels implicats.
És per això que hi ha cada vegada més serveis de postadopció a Espanya, públics i privats, que proporcionen assessorament i suport a les persones que busquen els seus orígens. L’objectiu és ajudar tots els implicats a reconèixer les seves pròpies expectatives i a compartir-les amb els altres abans de la reunió. També poden ajudar-los a comprendre i assumir circumstàncies difícils -actes criminals, abandonaments, abusos sexuals, incestos, violacions, maltractaments- perquè darrere de les separacions moltes vegades hi ha històries complicades. Però també de vegades és igual de difícil d’acceptar que una mare biològica ha refet la seva vida i té més fills -de vegades amb el mateix pare biològic de l’adoptat- o que la mare no sap o no està disposada a revelar la identitat del pare. Els professionals estan preparats per ajudar en tots aquests casos.
A tall de consell És aconsellable que els pares adoptius s’informin bé sobre tot el procés de recerca per poder ser aquests “referents” tan importants que poden necessitar els seus fills. Els recomano el llibre Mediación familiar en búsqueda de orígenes. El encuentro con mi espejo biológico, d’Ana Berástegui i Enrique Vila, coordinat per Jaime Ledesma. Aquest llibre proporciona una visió global i equilibrada de tot el procés de recerca i presenta tots els factors que cal tenir en compte per donar suport a les persones involucrades.
Brenda Padilla Ericksen Instituto Família y Adopción