[Etiòpia en Positiu] 🎶10 COSES SOBRE MÚSICA ETÍOP

Etiòpia és un dels països musicalment més fascinants de l’Àfrica. Té una llarga i rica tradició de música religiosa i secular pel fet que el país és un dels estats més antics del món (data de fa més de 3.000 anys). A continuació trobareu les deu coses que cal conèixer sobre la música etíop.

[1] Etiòpia és una nació en què conviuen pobles molt variats, amb trets identitaris, històrics, culturals, religiosos i lingüístics diferents, però que al seu torn comparteixen vincles ancestrals col·lectius amb les terres etiòpiques. Com a conseqüència, la música etíop, com és el cas de la majoria de les manifestacions culturals del país, és diversa segons cada regió.

[2] No cal entendre el terme música etíop com un gènere musical únic, sinó com qualsevol música d’origen etíop, per exemple, la dels pobles tigre, oromo, amara, afar, gambela, gurage, wolayta, etc. És important saber que a Etiòpia conviuen més de 82 grups ètnics diferents i, per tant, hi ha almenys 82 tipus de músiques, sons, balls i vestimentes tradicionals. Aquesta varietat és un reflex fidel de la diversitat ètnica que ha conformat el país africà.

[3] La música és una part fonamental de la cultura i el folklore d’Etiòpia. Per la seva temàtica, la música etíop se sol dividir en tres grans categories:

  • Música tradicional o folklòrica: comprèn la música dels diversos grups ètnics que es remunta des de la pròpia existència d’Abissínia, més tard coneguda com a Etiòpia.
  • Música religiosa.
  • Música popular, extreta de fonts autòctones i foranes. Tot i que en general el país africà és musicalment tradicional, els etíops també escolten molta música popular.

[4] La música folklòrica i tradicional etíop va començar com una forma d’expressió religiosa del cristianisme ortodox etíop durant el segle IV dC. Més endavant, al segle VI, un eclesiàstic anomenat Yared, venerat a Etiòpia com a patró de la música sacra, va crear un complex sistema d’escriptura musical per al seu repertori de música sagrada i de dansa. A la música litúrgica creada per Yared, se la coneix amb el nom de Zema. És vigent encara avui dia i és la base de tota la música interpretada a les esglésies ortodoxes etíops. Un dels elements més característics del Nadal etíop és la missa amb la recitació d’uns càntics especials (besacul) la mitjanit del 6 al 7 de gener. Besacul és un dels himnes compostos pel sant Yared. D’altra banda, a la regió de Wollo, al nord-est del país, es va desenvolupar música religiosa musulmana anomenada menzuma. Els menzuma són cantats per un solista acompanyat per un cor i percussió, són populars a totes les regions del país on resideixen musulmans etíops.

[5] Els instruments musicals tradicionals d’Etiòpia són diversos i tenen milers d’anys d’antiguitat. Alguns dels més característics i utilitzats són: masinko, un violí amb una corda; el kirar, una lira de cinc cordes; begena, anomenat també l’arpa de David o bé l’arpa etíop; washint, una flauta fabricada amb bambú amb forats incorporats per als dits; meleket, trompeta sense forats pels dits; embilta, flauta sense de forats pels dits; kebero, tambor tocat amb les mans; nagarit, el tambor tocat amb un pal; atamo, petits tambors de tres mides diferents tocats amb la punta dels dits el palmell de la mà; massinko, instrument de corda similar al rabel amb caixa de ressonància quadrada o amb forma de diamant recoberta de pell; kachel, una petita campana.

[6] La dansa folklòrica d’Etiòpia és la fidel representació de la diversitat ètnica i cultural del país. Els més de 80 grups ètnics que poblen el país tenen els seus balls folklòrics i els seus vestuaris tradicionals. Per citar-ne tres exemples:

  • La dansa dels oromo, al centre i al sud del país, difereix segons la regió. Alguns dels seus balls tradicionals més famosos són Shoa Oromo i Halar Oromo.
  • Els amara, al nord i centre del país, tenen l’estil de ball més conegut, l’eskista que es caracteritza per moviments ràpids de coll i espatlles molt particulars i únics. D’altra banda, l’eskista presenta variacions a les diferents regions dels amara (Gondar, Gojjam i Wollo).
  • Els de Tigray es caracteritzen pel so dels seus tambors de fons. D’acord amb el ritme compassat distintiu dels tambors, ballen en cercle amb un moviment rítmic i delicat de coll i espatlles que a diferència del dels amara és més suau i lent.

[7] Els azmaris, tant homes com dones, són trobadors de cançons tradicionals etíops omnipresents a les regions dels amara, els orígens dels quals es remunten a temps immemorials. Aquests personatges són uns excel·lents improvisadors que troben en cada situació o context per interpretar una poesia humorística o satírica cantada en què es burlen o critiquen una persona, grup de persones o una situació (política, social, econòmica, religiosa…) mentre fan riure el públic assistent. Aquests trobadors canten acompanyats d’instruments tradicionals, principalment massinko (violí d’una corda) i un krar (lira). A més, segons la inspiració del moment, fins i tot solen inventar noves cobles en ple recital.

Els azmaris actuen molt sovint als azmari beit (local d’Azmari) o al Tej bet (locals de consum d’aquesta beguda tradicional, el tej). Durant les seves actuacions, els espectadors els agracien amb aportacions dineràries directes. Això sí, com més elaborades i rebuscades siguin les seves lletres de poesia (jocs de paraules) cantada als recitals, més gratificacions rebran per part del públic. D’altra banda, només els al·ludits o interessats són els que entenen plenament els missatges indirectes, encriptats, subliminals o satírics dels azmari.

[8] Avui dia la població de més edat escolta música tradicional i també popular. Els joves també escolten música actual, tant nacional com internacional. Alguns dels artistes més talentosos, famosos i aclamades pel públic etíop tant de músiques antigues com actuals són: Hachalu Hundessa, Kiros Alemayehu, Teddy Afro, Asnaketch Worku, Abinet Agonafir, Alemayehu Eshete, Ali Birra, Ayalew Mesfin, Alèmu Aga Asfaw, Bizunesh Bekele, Ephrem Tamiru, Eyob Mekonnen, Kuku Sebsebe, Hailu Mergia, Hamelmal Abat, Hirut Bekele, Kassa Tessema, Ketema Makonnen Gosaye Tesfaye, Mahmoud Ahmed, Madingo Afwork, Mary Armede, Michale Debe, Netsanet Melese, Seleshi Demise, Tamirat Molla, Tewoderos Tadesse, Tilahun Gessesse, Sèyfou Yohannès, Tseaye Yohanes, Tsegaye Eshetu, Zeritu Zewde. Els cantants més destacats internacionalment són: Aster Aweke, Gigi (Ejigayehu Shibabaw), Meklit Hadero, Munit Mesfin, Mulatu Astatke, Teddy Afro, entre d’altres.

[9] El jazz etíop, nascut a la dècada de 1950 als bars de la capital Addis Abeba, és una fusió de la música tradicional etíop, jazz i la música llatina (aquesta última a partir de vivències del seu creador a Amèrica). D’aquesta manera, es va crear un nou estil i una música única, ethiojazz, marcada amb un segell personal que la fa fàcilment reconeixible, però difícilment imitable. El pare de l’ethiojazz va ser el músic, compositor, vibrafonista i percussionista Mulatu Astatke, format primer al Trinity College of Music de Londres i després a Boston, on es va convertir en el primer estudiant africà al prestigiós Berklee College of Music de Berklee. La música d’Astatke es va popularitzar encara més a partir del 1998 amb l’inici de la sèrie de discos Ethiopiques i, posteriorment, gràcies a l’aparició de set dels seus temes a la banda sonora de la pel·lícula de Jim Jarmusch Flores Rotas (2005) i de les pel·lícules Little Heaven (2011) i Town of Runners (2012).

[10] Finalment, cal aclarir que la música etíop no té influència directa en el naixement de la música reggae que es va originar a Jamaica. No obstant això, sí que hi ha un vincle entre Etiòpia i el rastafarisme, que també va néixer al país caribeny. En el moment del naixement, aquest moviment social i pràctica religiosa va prendre Etiòpia (per ser l’únic país no colonitzat d’Àfrica) i l’emperador Haile Selassie, que es deia Ras Tafari Mekonnen abans de la coronació, com a símbols de la llibertat i com a terra santa; d’aquí sorgeix el terme rastafari. A més, el moviment va adoptar com a seus els colors de la bandera etíop. Anys després, els músics populars de reggae, com Bob Marley, van començar a cantar molt sobre el rastafarisme. D’aquesta manera va començar a vincular-se la música reggae amb Etiòpia, Haile Selassie i la bandera etíop. D’altra banda, al nord de la ciutat etíop Shashemene, coneguda com la Jamaica etíop i situada a 249 quilòmetres al sud d’Addis Abeba, es localitza el gruix de la comunitat de rastafaris que es van establir al país africà a partir de la dècada de 1930.

 

Denberu Mekonnen

Autor de Rumbo a Etiòpia

Gerent de Mekonnen & Brook Business Consulting