Recentment vam participar en el taller “El reprocessament del trauma a través del cos”, conduït per la psicòloga i psicoterapeuta integrativa Anna Vicente Bibiloni i facilitat per Eva Gispert.
Tal com anunciava el cartell de la convocatòria, “en aquest taller presencial consistia en una introducció al treball corporal del trauma des d’un enfocament respectuós i gradual”. Aquest esperit va marcar tota la sessió.
Des del primer moment, la tallerista va transmetre empatia i proximitat. La seva manera de comunicar, clara i respectuosa, va ajudar a crear un espai segur des d’on acostar-nos a un tema complex però molt present en la vida de moltes famílies.
El taller tenia un format vivencial i participatiu. Vam començar amb dues pràctiques corporals que convidaven a aturar-nos i escoltar el cos: primer posant l’atenció en els estímuls externs i després dirigint la mirada cap a les sensacions internes.

Aquest primer exercici ja introduïa una idea central: el cos té memòria i guarda les experiències viscudes. Quan una experiència és massa intensa i no hi ha hagut el suport necessari per acollir el dolor, la vergonya o la por, el nostre sistema ens protegeix, sovint a través de la dissociació, que ens permet prendre distància del que seria massa dolorós en aquell moment. Tot i que la ment dissocia per continuar endavant, el cos conserva aquestes vivències i les registra, encara que no n’en siguem conscients.
Durant la sessió, la tallerista va explicar què significa reprocesar el trauma: acostar-nos de nou a allò que ens va fer mal, amb cura, per millorar o modificar el resultat. No vol dir oblidar el que ha passat, sinó reorganitzar el record perquè deixi de generar la mateixa activació emocional.
També es va parlar del concepte d’integració. Integrar el passat no significa negar-lo ni fingir que no ens afecta. Vol dir permetre que aquella experiència deixi de ser una activació constant i passi a formar part de la nostra història. La metàfora utilitzada ho explicava molt bé: la ferida pot continuar existint, però deixa d’estar al volant de la nostra vida i passa a ocupar el seient de passatger. Aquesta integració passa necessàriament pel cos.
Descobrir què són les nostres parts protectores va ser especialment revelador. Davant d’experiències doloroses, el nostre sistema desenvolupa maneres de protegir les parts més vulnerables. Algunes conductes que sovint interpretem com a trets de personalitat poden tenir aquesta funció protectora. Mirar aquestes parts amb amabilitat i reconèixer el seu paper pot ajudar a iniciar processos d’integració.
Cal ressaltar la importància del vincle i la corregulació. Els infants aprenen a regular les seves emocions a través de la relació amb els adults de referència. La mirada, el to de veu, la presència i la calma dels pares i mares contribueixen a crear connexions neuronals que ajuden el sistema nerviós a aprendre seguretat.
En moltes famílies adoptives, comprendre aquestes dinàmiques pot ajudar a interpretar determinades reaccions dels fills i filles des d’una perspectiva diferent. Sovint, conductes que semblen desproporcionades o difícils d’entendre estan relacionades amb experiències primerenques d’estrès o inseguretat.
Durant el taller també van sorgir preguntes i situacions concretes de la vida familiar. Es va parlar, per exemple, de com actuar davant moments d’enuig intens o conductes difícils. En aquest sentit, es va remarcar la importància de validar l’emoció que hi ha al darrere, encara que de vegades calgui reprovar la conducta.
La sessió va acabar amb una visualització guiada que convidava a connectar amb aquestes idees des de la pròpia experiència corporal i a mirar les nostres parts protectores amb més comprensió i compassió.
La valoració del taller va ser molt positiva. Moltes famílies participants vam coincidir que la sessió se’ns havia fet curta i vam expressar el desig de continuar aprofundint en aquest tema a través de noves sessions o activitats. Sens dubte, és un tema que desperta molt interès i que pot ajudar-nos a comprendre millor moltes de les experiències dels nostres fills i filles.
Carla L.









