El 8 de maig vam assistir a la sessió informativa del programa d’intervenció “Construint relacions en famílies adoptives. Comunicació dels orígens”, a la seu de la Fundació Vidal i Barraquer (Barcelona).
El programa neix de la necessitat i el desig d’acompanyar als pares adoptius en la tasca de comunicar els orígens als seus fills. Ha estat dissenyat per diferents doctors investigadors de la Universitat de Deusto (Bilbao) i, gràcies a una subvenció Aristos Campus Mundus, equips clínics i de recerca (vinculats a les Universitats Ramon Llull i Universitat Pontifícia de Madrid) han pogut dur a terme la intervenció en pares adoptius amb fills/es adoptats de 3 a 12 anys.
La presentació d’aquest estudi va anar a càrrec de:
- Dra. Noemí García Sanjuan. Universidad Pontificia de Comillas. Madrid.
- Dra. Inés Aramburu Alegret. Universitat Ramon Llull (URL). Barcelona.
- Dra. Susana Corral Gilsanz. Universidad de Deusto (UD). Bilbao.
Gràcies a aquest programa, es van poder treballar les dificultats que van anar apareixent i compartir experiències amb altres famílies que es trobaven en la mateixa situació, parlar sobre la parentalitat adoptiva, identificar problemes i solucions i reduir sentiments de soledat i desconfiança.
A la fase de reavaluació, al cap de 6 mesos de finalitzar el programa, es va observar que els símptomes conductuals, la hiperactivitat, la simptomatologia global i la pro sociabilitat dels fills/es havien millorat.
De totes les dades que es van exposar, se’n poden extreure conclusions molt valuoses. Principalment que sempre cal tenir en compte, com a famílies adoptives que som, tot allò que té a veure amb l’empatia cap a les famílies biològiques.
No hem d’oblidar mai que els pares biològics són els que els han donat la vida i que haver-se de separar dels fills/es és una experiència difícil per la majoria de les persones. La majoria no han abandonat als fills/es sinó que han necessitat ajuda per tenir-ne cura adequadament. A més, cal tenir en compte que la visió social de la maternitat i la paternitat és molt diferent en les diferents cultures.
Davant això, com a pares i mares adoptius, hem de:
- Acceptar els orígens dels nostres fills/es
- Donar una imatge positiva i digna de l’entorn previ del menor
- Acceptar la doble vinculació
- Tolerar l’ambigüitat
- Vincular-nos amb el nen/a tal com és
- Iniciar des del minut 0 la comunicació entorn els orígens
- Mantenir oberts tots els canals de comunicació
- Aprendre a transmetre informació dolorosa
- Poder contenir els sentiments de dolor
- Prendre consciència del rol de la diferència en el desenvolupament del menor
Aquestes dades ens poden ajudar a continuar reflexionant sobre la importància de no oblidar-nos mai de què, a banda de nosaltres, hi ha una altra família!
