Postadopció

Acompanyament i recursos per a les famílies

La postadopció és una etapa clau que va molt més enllà de l’arribada d’un infant a la família. A AFNE oferim informació i recursos perquè les famílies adoptives puguin comptar amb suport en temes tan diversos com la salut dels nens, els seguiments postadoptius o la recerca dels orígens i el viatge de retorn.

Volem que aquest espai sigui un punt de referència on trobar orientació, experiències i eines que ajudin a viure l’adopció amb serenitat i confiança.

La salut dels nens i nenes

Informació i orientació sobre aspectes mèdics i de salut vinculats a l’adopció.

Seguiments postadoptius

Acompanyem les famílies en el procés de seguiment postadoptiu amb recursos i assessorament

Recerca d’orígens i viatge de retorn

Suport en el camí de conèixer els orígens i en la preparació dels viatges de retorn a Etiòpia.

La Salut dels Nens i Nenes que venen d’Etiòpia

A grans trets, podríem dir que, afortunadament, els nens i les nenes que vénen per adopció d’Etiòpia no pateixen malalties greus i que, fins i tot, gaudeixen d’una bona salut. Hem vist que, paradoxalment, els que passen més temps a l’orfenat són els que solen tenir més malalties. Això acostuma a ser així perquè aquells qui han passat temps amb els pares biològics han estat, en general, ben atesos en el si de la família. A l’orfenat és més fàcil la transmissió de malalties infeccioses pel contacte estret entre els infants. Altres factors que influeixen són l’edat dels nens i les nenes (com més petitons menys defenses i més possibilitat d’agafar malalties greus) i el temps que passen a l’orfenat.

Davant una febre persistent, pensar en la possibilitat del paludisme (o malària) atès que algunes zones d’Etiòpia són de risc.

Cal dir, però, que els nens estan habitualment sans, que això només és una llista de possibilitats que ens hem trobat i que, en qualsevol cas, totes poden tenir un tractament adequat aquí.

Protocol sanitari

Tan bon punt són assignats a una família adoptiva, els infants solen estar-se en una casa d’acollida on se’ls garanteix una alimentació correcta i són visitats per un metge, que segueix el protocol sanitari següent:

Higiene

Una bona rentada i ensabonada de cap a peus.

Desparasitació

Tractament de paràsits intestinals i de la pell (polls, sarna).

Tractament de lesions cutànies

Dermatitis, fongs, nafres, etc.

Vacunació

Se sol començar a Etiòpia, en funció de l’edat del nen. De totes maneres és aconsellable, en arribar aquí, portar-lo al pediatre per assegurar una bona cobertura vacunal amb un calendari adequat a l’edat i vacunacions prèvies. A l’entrar a l’orfenat, a partir dels 2 mesos, se’ls vacuna de la diftèria, tètanus i poliomielitis; a partir de l’any de vida de l’hepatitis A; entre els 6 i 15 mesos (normalment als 9 mesos a l’Àfrica) del xarampió; a partir dels 15 mesos, de la triple vírica (xarampió, rubèola i galteres) i de l’hepatitis B des que se sap que no és portador.

Fem aquí una llista de les patologies més freqüentment observades o possibles de trobar-se en un infant originari d’Etiòpia. Evidentment no hi són totes ni l’objectiu és explicar-les exhaustivament, sinó fer un passeig i fer-ne una breu avaluació. El millor consell, tan bon punt arribeu aquí, és posar-vos en contacte amb el vostre pediatre i, en cas de qualsevol dubte, pregunteu-l’hi. Més val una pregunta sense importància aparent que deixar passar alguna malaltia.

Dèficits pondoestaturals

L’adoptat presenta un dèficit de pes o d’alçada en relació al seu sexe i edat. La causa més freqüent és la malnutrició per raons òbvies. Amb el canvi d’alimentació progressiva (sempre guiada pel pediatra) i, si cal, amb aportació de micronutrients i oligoelements, la recuperació sol ser espectacular. Cal també tenir en compte, en nens més grandets, que la cultura alimentària d’allà i d’aquí és ben diferent i que, com ens passaria a qualsevol de nosaltres, necessitaran un temps d’adaptació. Altres causes de dèficits poden ser malalties infeccioses (en veurem alguna més endavant) i dèficits d’atenció en el nen.

Diarrees

Les causes poden ser moltes, des de causa infecciosa (virus, bacteris, protozous, helmints –cucs–) a malnutricions. Les infeccioses solen venir de la ingesta d’aigua no potable o aliments contaminats. Si són lleus i hi ha bona tolerància oral, amb correcta hidratació i suplements (ex.: Sueroral) sol haver-n’hi suficient. Si hi ha febre alta o diarrees amb sang o moc, convé fer cultiu de femta amb avaluació de paràsits i tractar adequadament amb antibiòtics o antiparasitaris. En aquest cas, cal avaluació pel metge a l’hospital. Si hi ha molts vòmits amb risc de deshidratació caldran sèrums i ingrés. Una causa freqüent de diarrees, que aquí quasi no veiem, són els paràsits intestinals per ingestes d’aigües o aliments no controlats sanitàriament. Es tracten amb fàrmacs com metronidazol o mebendazol, prèvia identificació del paràsit en la femta.

Infeccions de la pell

Molt freqüents, solen donar-se per manca d’higiene i transmissió per contacte. Les més observades són:

Fongs (tinea)

Cursen com a lesió superficial, vermellosa, ben delimitada, amb lleu descamació i solen causar molta picor. Es poden localitzar al cap (tinea capitis), al cos (tinea corporis), als plecs engonals (tinea cruris) o sobretot als espais interdigitals dels peus (tinea pedis o peu d’atleta). Se solen tractar amb pomades antifúngiques o solucions o gels si són al cap; n’hi ha moltes i qualsevol sol anar bé (Fungarest, Canesten, Fungowas, Daktarin, etc.). S’ha de tenir en compte que el tractament és perllongat (unes 3 setmanes). També es podria donar el cas d’infecció a la mucosa de dins la boca i l’esòfag (moltes molèsties a l’empassar), que rep el nom de candidiasi orofaríngea i tractar-se amb antifúngics orals.

Sarna

Provocada per un artròpod, el Sarcoptes scabei, que tunelitza la pell en zones com aixelles, canells, colzes, engonals, etc. provocant molta picor. El tractament és fàcil amb permetrina tòpica al 5% i mesures higièniques i neteja de la roba amb aigua molt calenta.

Dermatitis

Solen ser petits èczemes o de vegades lesions per rascat que es poden sobreinfectar, per mala higiene. Tenen fàcil solució, les primeres amb pomades amb corticoids suaus (ex. Vaspid) i les segones amb bona neteja local (aigua i sabó o solucions iodades) o afegint algun antibiòtic, ja sigui en pomada (àcid fusídic al 2% o mupirocina) o oral (cloxacil·lina, per exemple).

Infeccions respiratòries

Poden ser altes o baixes. Les altes (faringitis, amigdalitis, laringitis, traqueïtis) poden ser causades per virus o bacteris. No entrarem en detalls, doncs no és l’objectiu d’aquest escrit. Les més lleus es poden tractar amb antiinflamatoris (ex. Dalsy), antitèrmics com el paracetamol (ex: Apiretal, Febrectal) o l’AAS, i antibiòtics com l’amoxicil·lina o l’eritromicina. En casos de febre alta o dificultat respiratòria, posar-se en contacte amb el pediatre. Les infeccions respiratòries baixes com la bronquitis, bronquiolitis i la pneumònia, solen necessitar tractament antibiòtic, i en casos de dificultat respiratòria algun broncodilatador com el salbutamol (ex. Ventolín), però sempre és millor que ho valori el metge.

Tuberculosi

No és freqüent en nens petits i sol ser de localització pulmonar. El tractament, sempre vigilat pel metge, sol ser amb combinació de rifampicina, isoniacida i etambutol.

Otitis

Solen ser lleus i fàcils de tractar amb gotes antibiòtiques si són externes o amb antitèrmics i antibiòtics orals (ex.: amoxicil·lina-clavulàmic) si són mitjanes.

Hepatitis A

Infecció vírica de transmissió feco-oral pròpia de països amb baixes condicions higièniques. És benigna i cura sense seqüeles. No s’ha de fer tractament específic.

I la salut del nens més endavant?

Doncs les mateixes malalties que els nens d’aquí, però a vegades amb alguna característica com pubertat precoç, necessitat de teràpia psicològica per ajudar en algun trauma, dificultat per dormir,… Us adjuntem un llistat de professionals per si us són d’interès:

Nerea Larumbe

Psicòloga infantil i juvenil, especialitzada en traumateràpia infantil sistèmica.
609 924 531
nlpsicologia.com

Fundació Vidal i Barraquer

Assessorament psicològic
fvb.cat

Vicky Fumadó

Pediatra Hospital St. Joan de Déu

Asociación Raíces

Atenció i orientació del conflicte filio-parental
690 260 489
asociacion-raices.org

Seguiments postadoptius

Totes les famílies que han adoptat nens o nenes en aquest país, en signar el contracte d’adopció amb l’ECAI que els ha tramitat l’expedient, han adquirit el compromís d’enviar a Etiòpia informes de seguiment de l’adaptació del menor.

L’ICAA ha delegat des del principi aquesta tasca en les ICIF i ECAI acreditades. Això implica que un psicòleg de l’ECAI fa una entrevista amb el menor i amb el pare i/o la mare, i en redacta un informe que respon a diferents aspectes sobre el desenvolupament, l’adaptació, la salut, l’educació, la socialització, etc. del nen o la nena en el seu nou entorn.

Aquest informe es tradueix i s’envia al país d’origen. L’ICAA rep tots els informes.

L’ECAI rep una remuneració econòmica per aquesta tasca, l’import de la qual, actualment és de 106 € que paga la família.

El primer any que el menor arriba a Catalunya, les famílies han de fer 3 seguiments i, posteriorment, un d’anual fins als 15 anys.

Actualització desembre 2019

Volem informar-vos dels darrers canvis en els informes de seguiment postadoptiu dels infants nascuts a Etiòpia. Atès que com a associació hem participat en el debat sobre els canvis, us volem fer arribar la nostra posició, que no ha quedat reflectida totalment en el resultat final.

Creiem que aquests canvis no són un pas endavant. Per això, des d’AFNE continuarem insistint i fent servir totes les eines que tenim a l’abast per simplificar, facilitar i adequar els seguiments postadoptius a les famílies adoptants sense faltar al nostre compromís amb Etiòpia.

L’ICAA ens va autoritzar a explicar els canvis en els informes de seguiment a les famílies associades i interessades, cosa que procedim a fer amb més detall.

Podeu llegir el document complet en aquest enllaç:

Volem millorar els seguiments postadoptius

Des del 2014, AFNE va iniciar els passos per dialogar amb l’ICAA i millorar alguns aspectes de la manera com es feien en seguiments postadoptius i els informes que se’n deriven.

Arran d’algunes queixes de famílies adoptants, es va elaborar una carta que van signar –i encara signen– les famílies que hi estan d’acord sobre el nostre posicionament al respecte.

Podeu llegir la CARTA que vam preparar.

Les reunions amb l'ICAA i els canvis aconseguits

Des que vam començar aquesta tasca, una comissió d’AFNE formada per la secretària de la associació, dos membres de la junta i una sòcia adoptant ha mantingut diverses reunions amb membres de l’ICAA (amb la directora i amb dues persones de l’àrea d’adopcions internacionals i dels serveis jurídics de d’aquesta àrea).

De resultes d’aquestes reunions, s’han discutit molts aspectes per tal d’anar millorant aquests seguiments en la línia que AFNE proposava en la carta presentada.

Alguns, com la periodicitat, depenen del país d’origen, però d’altres com els continguts de l’informe o la manera com es fa aquest estan en vies de modificació.

Recerca d’Orígens i Viatge de Retorn

L’expressió “recerca d’orígens” fa referència al conjunt d’accions que una persona adoptada o la seva família porten a terme per connectar amb el seu passat preadoptiu. Aquesta recerca es tradueix no només en una recerca de la família d’origen, sinó també de la cultura, la llengua i el país on va viure abans de ser adoptat. La necessitat de completar i de saber, en definitiva, és el que motiva el procés.

La tendència actual entre els especialistes és que aquesta recerca s’ha de fer amb una preparació prèvia en la qual el nen o la nena, l’adolescent, el jove o fins i tot l’adult estigui acompanyat de suport emocional de professionals de la mediació, especialment si es volen establir contactes amb la família d’origen.

La recerca parteix, generalment, de la necessitat individual de reprendre el que s’ha perdut o de conèixer allò desconegut, encara que en algunes ocasions la família o la persona adoptada no han buscat inicialment aquests contactes sinó que han aparegut de manera no desitjada en la seva vida i han provocat una crisi. Per exemple, pot tractar-se d’informació que contradigui la rebuda en el moment de l’adopció.

Saber més

De vegades, el viatge de retorn l’inicia la pròpia família adoptiva en un intent d’obtenir la major quantitat possible d’informació fiable de la vida preadoptiva del seu fill o filla abans que el temps faci desaparèixer les empremtes d’aquest passat. En aquests casos també és important comptar amb suport emocional per gestionar la informació obtinguda, ja que aquesta pot ser sensible o inesperada.

En tots els casos, la mediació implica l’assistència d’una tercera persona que orienta cap a l’enteniment i la generació de comprensió entre les parts. Serveix també per apropar expectatives poc realistes, flexibilitzar creences, disminuir pors, etc. Les dificultats per comunicar-se per les diferències d’idioma, contrastos culturals, etc. fan més necessària la presència d’una tercera persona que serveixi de pont entre ambdues parts.

En qualsevol cas és fonamental tenir presents algunes qüestions, ja que hi ha tants casos com famílies i que no hi ha una fórmula màgica que serveixi per a tots.

Cal mirar en primer lloc els fills i les filles, si estan motivats pel viatge, si hi tenen interès… Però què passa si la necessitat de tornar està en ells i elles i no en els pares i les mares? Podran acompanyar-los i sostenir-los emocionalment d’una manera adequada?

També és important tenir present el tema de la vinculació. Si no hi ha una vinculació segura i sana, depenent de l’edat, pot ser contraproduent.
En aquest sentit és important no confondre les necessitats dels pares i les mares amb les dels fills.

Si es planteja com un viatge perquè coneguin i valorin els seus orígens, visitant només les belleses naturals i el llegat cultural del país, cal tenir en compte que es tractaria d’una visió esbiaixada de la realitat, ja que en tots els països hi ha coses positives i negatives.

D’altra banda, per als fills i les filles veure que la seva família té interès a trobar les seves arrels, inclosa la família biològica si hi ha prou dades per fer-ho, pot ajudar-los a reconciliar-se amb el seu passat.

En tot cas, és important:

– Tenir constància que els “cercadors” siguin d’absoluta confiança, ja que és freqüent que apareguin interessos no desitjats quan es tracta de temes sensibles. Unicef parla de l’aparició de tota una “indústria” entorn de l’adopció, pel que seria desitjable que no en sorgís ara una altra al voltant de la “recerca d’orígens”.

– Per fer un viatge de retorn als orígens dels fills i les filles seria interessant saber si els pares i les mares han fet el seu propi viatge i estan reconciliats amb la seva història i el seu passat. Si no és així, com podran acompanyar els seus fills en la reconciliació amb els seus orígens?

– Independentment del moment en què es faci o fins i tot si mai no s’arriba a fer un viatge de retorn, el més important és honorar i reconèixer els orígens, tant biològics, com culturals, de les nostres filles i fills, encara que els primers ens siguin desconeguts i els segons ens resultin aliens.

Margarita Muñiz Aguilar
Institut Família i Adopció