Des de llavors, són molts els moments de la història en què Etiòpia apareix com un dels estats més influents de la regió. Des dels escrits bíblics anomenant a la reina de Saba, en realitat, Makeda, al segle X aC, passant pel regne de Meroe, una de les seves reines aturaria Alexandre Magne quan volia avançar per Àfrica, o el ric regne d’Axum que des de l’inici de l’era cristiana fins ben avançat el segle VII seria la principal potència comercial, administrant terres tan extenses que arribaven fins a l’actual Iemen.

Amb l’expansió dels àrabs, aquesta hegemonia començaria a caure i Etiòpia, un regne cristià, quedaria envoltat per països amb cultura musulmana. Quan en el segle XVI, els portuguesos varen entrar en relació amb el mític rei Preste Juan, es van trobar amb un país políticament similar als estats feudals europeus, amb tres classes socials ben definides: la noblesa, l’església i el poble.

A finals del segle XIX, després d’un període de bones relacions del rei Melenik II amb les potències europees, Itàlia intentaria ocupar-la i es trobà amb una resistència molt ben organitzada, amb un exèrcit etíop que va fer patir als italians les principals derrotes que mai havia tingut un exèrcit colonial europeu, sent especialment destacable la batalla d’Adwa, on els europeus varen perdre 4.000 homes d’una tropa de 10.000.

Serà Melenik II el creador de l’actual Etiòpia, durant el temps que va manar (1889-1913), coincidint amb la cursa que països europeus mantenien per la màxima ocupació de terres africanes, Melenik II es llançà a la mateixa cursa, però dedicant-se a la conquesta de terres al voltant del seu Estat. Fins a aquelles dates, l’actual Etiòpia estava formada per diferents regnes i Estats independents, o per terres habitades per diferents nacions sense Estat. Melenik II va aconseguir sotmetre tots aquests territoris, uns cops mitjançant acords, però la majoria de vegades amb guerres cruels que van deixar cents de milers de morts i poblacions sotmeses a l’esclavitud. També va pactar amb el Regne Unit, llavors una altra potència de la regió, el respecte recíproc a les fronteres acordades.

Des d’aquell moment el govern central es dedicà a canviar la història i a parlar d’Etiòpia com un dels més antics governs del món, com l’únic país africà que mai no va ser sotmès al colonialisme, amb una monarquia que va durar 3.000 anys, intentant que la memòria històrica nacional i internacional oblidés i oblidi que, encara avui en dia, molts Estats i Nacions sense Estat, en altres èpoques independents, segueixen reclamant la seva independència passada i molts es segueixen definint com països colonitzats.

Gran part del segle XX va estar marcat per la figura de l’Emperador Haile Selassie. Durant els anys que va governar (1930-1974), Etiòpia sucumbí a l’ocupació italiana (1936-1941) del govern de Mussolini. L’any 1962, Etiòpia es va annexionar a l’antiga Abisinia Italiana, Eritrea, aconseguint d’aquesta manera tenir accés al mar. Tot i això, no va aconseguir mantenir durant molt temps la utilització dels ports eritreus, ja que des del principi els moviments eritreus de la resistència a l’ ocupació, varen impedir el control efectiu sobre els mateixos.

L’any 1974 un cop militar va acabar amb la monarquia de Haile Selassie, instaurant-se el 1977 una República Popular presidida per Megistu Haile Mariam. El seu govern, recolzat per la Unió Soviètica es va enfrontar als moviments armats secessionistes a les províncies del Tigré i Eritrea, i amb xocs fronterers ocasionals amb Somàlia. Tres anys de gran sequera, mala administració econòmica i la desconfiança entre el govern i les agències occidentals, varen ocasionar la més coneguda de les fams patides per Etiòpia, l’any 1983. Al maig de 1991, Megistu Haile Mariam va ser forçat a dimitir, i va marxar cap a Zimbabwe.

Les tropes del Front Democràtic Revolucionari d’Etiòpia (EPRDF) varen prendre el govern de la capital i el seu líder, Meles Zenawi, assumí la presidència del govern provisional, comprometent-se a la celebració d’eleccions. L’EPRDF, que havia rebut ajuts dels rebels etíops, va recolzar la celebració d’un referèndum supervisat per l’ONU, a la província d’Eritrea, referèndum que amb més del 99 per cent dels vots va portar Eritrea a recobrar la independència el maig de 1993.

És en aquest mateix any, quan l’EPLF celebrà les primeres eleccions multipartidistes que varen ser boicotejades pel Front de Lliberació Oromo (OLF) que venia lluitant per la independència de la regió Oromo, a l’oest del país. El govern de transició pactà amb el FMI una sèrie de reformes que li van permetre accedir a prèstecs del Banc Mundial. Tot i això, aquests prèstecs no van arribar a les dates acordades cosa que va ajudar que una altra època de fam, l’any 1994, ocasionés milers de morts al districte de Wolayata, al sud del país.

L’any 1995 es van convocar noves eleccions que una altra vegada varen ser boicotejades, però aquest cop per la pràctica totalitat de l’oposició. El govern sortint d’aquestes eleccions presidit per Negasso Gidada, promulgà una nova Constitució per la qual Etiòpia es dotava d’una estructura federal i formà un govern dirigit pel president anterior, Meles Zenawi i compost per ministres provinents dels principals grups ètnics que componen Etiòpia.

Després de l’aprovació de la nova Constitució, Etiòpia adoptà el nom de República Federal Democràtica d’Etiòpia, i es va constituir com la federació de les Nacions, Nacionalitats i Pobles d’Etiòpia. El territori es va dividir en nou estats diferenciats per la seva composició ètnica: Tigray, Afar, Amhara, Oromia, Somàlia, Benishangul-Gumuz; nacions, nacionalitats i pobles del Sud; pobles de la regió Gambela i poble Harar. I es va reconèixer a cadascun el dret a l’autodeterminació.

Entre 1998 i 2000 es va produir una guerra entre Etiòpia i Eritrea per una disputa fronterera, que es va tancar amb un acord favorable a Etiòpia. En les eleccions legislatives de l’any 2000, el Front Democràtic Revolucionari Popular Etíop va tornar a aconseguir la majoria.

El 21 d’agost de 2012 mor Meles Zenawi als 57 anys i s’obre una nova etapa en la història del país.

Extret i traduït de: www.ikuska.com