Etiòpia (ኢትዮጵያ), amb una població de 130 milions d’habitants, acull més de 85 llengües, una gran varietat de dialectes i variants lingüístiques, a causa del seu desenvolupament sociohistòric, la geografia i la presència de diversos grups ètnics que conviuen al seu territori.
Més concretament, la diversitat idiomàtica del país africà s’estructura en quatre grups lingüístics principals: cuixític, semític, omòtic i nilosaharià. De manera més concreta, es distribueixen així: llengües cuixítiques (25); llengües nilo-saharianes (18); llengües omòtiques (28); llengües semítiques (13); llengua no classificada (1) i llengua de signes (1).
Cal destacar que les diferents llengües d’Etiòpia són mútuament inintel·ligibles, de manera similar al que passa, per exemple, entre l’espanyol i l’alemany. Per tant, ser monolingüe a Etiòpia limita dràsticament les oportunitats.
Dit això, cal remarcar que l’estat etíop (Estat etnofederal) s’organitza en estats regionals, creats al voltant d’una ètnia dominant en un territori. En conseqüència, cada regió té el seu propi idioma oficial, que és el de l’ètnia dominant del territori. No obstant això, hi ha quatre estats regionals (Gambela; Benishangul-Gumuz; Harar i Regió de les Nacions, Nacionalitats i Pobles del Sud -SNNPR-) que no tenen una llengua majoritària dominant, a causa de la gran diversitat ètnica i lingüística que s’hi troba.
Amarinya
Anomenada també amhàric o amharic, és la llengua parlada a la regió d’Amhara. Es deriva del Ge’ez, l’antiga llengua del regne etíop d’Axum, pertanyent a la família de llengües semítiques. El seu alfabet es diu Fidälə (ፊደል) i té un total de 23 caràcters que representen síl·labes.
Més concretament, l’amarinya és la llengua materna dels habitants de la regió d’Amhara, però s’utilitza àmpliament com a segona llengua a tot el país, sent a més a més la llengua oficial d’aquest. Així mateix, és la segona llengua semítica més parlada del món, després de l’àrab. La regió d’Amhara, situada al centre i nord del país, ha estat la base històrica de la unitat d’Etiòpia. La seva població (amhara) és majoritàriament cristiana ortodoxa.
Orominya (Afaan Oromoo)
És la llengua parlada primordialment a la regió d’Oromiya i és l’idioma més parlat com a primera llengua a Etiòpia. Pertany a la família lingüística cuixítica i està estretament relacionada amb altres llengües etíops com el Sidaamu Afoo, Af Soomaali o Qafar Af.
Des de 1991, per motius polítics absurds (construir una identitat “separada” i “desafiar” una suposada hegemonia dels amhara), els polítics oromo van substituir l’alfabet etíop (Fidälə o Ge’ez) que s’utilitzava en l’Afaan Oromoo per un altre (alfabet llatí) amb el qual no tenen cap mena de vincle. A aquesta escriptura d’importació, les autoritats regionals d’Oromia li van donar el nom postís de “qubee afan oromo” (és a dir, escriptura llatina sense més).
Oromiya o Oromia es troba al centre-est d’Etiòpia i és l’estat regional més gran del país, tant en població (prop de 40 milions) com en superfície (gairebé 1/3 del territori etíop). Està habitada majoritàriament (85%) pels oromo (cuixites i majoritàriament musulmans).
Somanylia (Af Soomaali)
És la llengua oficial de la regió somali. Lingüísticament, pertany a la mateixa família i branca lingüística (afroasiàtica i cuixítica) que l’afariny a i l’orominy a. S’escriu oficialment amb l’alfabet llatí. A més, l’Af Soomaali és principalment la llengua nacional de l’estat somali fragmentat.
La regió somali d’Etiòpia se situa a l’est del país i la seva població (els somalis etíops), aproximadament 7 milions d’habitants, és majoritàriament d’origen cuixític i musulmana.
Tigrinya (Tigrinya)
És la llengua oficial de la Regió de Tigray. Igual que l’amariny a, el tigriny a pertany a la branca semítica de la família lingüística afroasiàtica i s’escriu amb l’alfabet etíop o Geʽez, que s’anomena Fidälə (ፊደል). A més, juntament amb l’àrab, és una de les llengües oficials d’Eritrea.
La regió de Tigray es troba al nord d’Etiòpia i està habitada aclaparadorament pels tigrawis (semítics i cristians ortodoxos), que són uns 6,4 milions de persones.
Afarinya (Qafar Af)
És la llengua oficial de la regió Afar. Utilitza l’alfabet llatí, juntament amb el sistema d’escriptura Ge’ez (l’etíop clàssic). La regió d’Afar, situada al nord-est del país, és habitada principalment per l’ètnia afar, aproximadament 2,32 milions d’habitants, de la qual la regió pren el nom.
A més, els afar (cuixites i musulmans) habiten també la regió sud costanera d’Eritrea i Djibouti, on constitueixen un dels dos grups ètnics principals del país. Per tant, el Qafar Af és una llengua parlada a Etiòpia, Eritrea i Djibouti.
Sidaminya (Sidaamu Afoo)
Idioma oficial de la regió de Sidama, és una llengua de la família afroasiàtica de la branca cuixita. Està estretament relacionada amb altres llengües cuixítiques d’Etiòpia com l’afar, l’oromo o el somali. Igual que aquestes, el sidaminya va importar l’alfabet llatí per substituir l’alfabet etíop (Fidälə o ፊደል). La regió de Sidama es troba al centre-sud d’Etiòpia i està habitada majoritàriament per sidames (més de 4 milions), que practiquen el cristianisme protestant/pentecostal, amb una presència significativa de l’islam.
Per recapitular, en termes lingüístics, les llengües majoritàries d’Etiòpia es concentren en grans regions geogràfiques: el somalinya, que es troba principalment a l’est del país; l’orominya al centre-est; l’afar al nord-est; el tigrinya al nord; el sidaminya al centre-sud, i l’amarinya al centre i al nord del país, així com a Addis Abeba, la ciutat més gran i capital d’Etiòpia. Al seu torn, les llengües mitjanes i minoritàries també estan localitzades en regions específiques dins les regions lingüístiques de les grans llengües. A partir de 2020, el govern federal d’Etiòpia va adoptar un sistema multilingüe que estableix l’afar, l’oromo, el somali i el tigrinya com a llengües de treball addicionals a l’amhàric, que manté el seu paper constitucional com a llengua oficial del país africà.
Denberu Mekonnen
Autor de “Rumbo a Etiopía”
Gerent de Mekonnen & Brook Business Consulting
Imatge de Wikipedia
