Com va acabar el rei d’Etiòpia Haile Selassie I sent adorat com a referent dels rastafaris? Per què una comunitat de rastafaris jamaicans van recórrer 12.500 quilòmetres per establir-se a Etiòpia? Per què hi ha una comunitat rastafari que viu a Shashemen, al sud de la capital etíop? A què es deu que Etiòpia sigui la terra promesa dels rastafaris? Per què la bandera dels rastafaris té els mateixos colors que la d’Etiòpia (verda, groc i vermell)? A continuació, trobaràs deu dades que donaran resposta a totes aquestes preguntes:
1- El rastafarisme és un credo basat en diferents arrels: el Kebre Neggest (el Llibre de les Glòries dels Reis d’Etiòpia), el cristianisme ortodox etíop, el cristianisme protestant i el judaisme. Igual que els cristians o jueus, els rastafaris creuen en un Déu monoteista, un Déu que anomenen Jah. La religió va sorgir cap a 1930, inspirada en el discurs de Marcus Garvey, a Jamaica.
2- A Jamaica, els britànics van imposar el colonialisme durant tres segles (de 1655 fins a 1962) i, durant dos segles (de 1655 a 1834), van implantar un règim d’esclavitud que es proveïa amb l’infame negoci del tràfic d’africans. Per tant, el rastafarisme sorgeix amb aquest rerefons històric advers per als jamaicans. Precisament per aquest motiu, hi ha qui considera el rastafarisme més que una religió i el designen com un moviment politicoreligiós d’orientació anticolonial, anti repressió, anti desigualtat i pro llibertat.
3- El jamaicà Marcus Garvey (1887-1940), impulsor del moviment rastafari, va ser un dels lluitadors pel canvi polític i social a Jamaica. El 1914 va fundar un dels moviments més influents de la història dels americans d’origen africà (afroamericans): la Universal Negro Improvement Association (UNIA, l’Associació Universal per a la Millora de l’Home Negre), que té com a objectiu unir a tota la població d’origen africà del món en un cos només (metafòricament parlant). El seu lema era “One God, One Aim, One Destiny” (“Un déu, un objectiu, un destí”).
4- En un dels seus discursos davant multituds de persones en la dècada de 1920, Marcus Garvey va dir una frase que els seus seguidors van considerar premonitòria i la que tindria més repercussió: “Mireu a Àfrica, allí un rei negre serà coronat i ell serà el Redemptor”. Ningú sap amb certesa si el “rei negre” al qual es referia Garvey era una persona real o una figura simbòlica, no obstant això, el que va ocórrer és que una dècada més tard, Ras Tafari Mekonnen va ser coronat emperador d’Etiòpia amb el nom de Haile Selassie I.
5- Ras Tafari (1892-1975) era el fill de Ras Mekonnen, conseller de l’emperador etíop Menelik II, un dels governants més importants d’Etiòpia i més grans d’Àfrica. El 2 d’abril de 1930, després de la mort sobtada de la filla de Menelik II (l’emperadriu Zewditu), la segona dona cap d’estat de Etiopia, Ras Tafari es va proclamar com a successor al tron i en el mateix any, es va convertir en nou monarca. La celebració de la seva coronació ser tot un esdeveniment mediàtic que va durar diversos dies i al qual van acudir reis i representants de tot el món. La cerimònia va ser portada en diaris i premsa mundial, fins i tot, la revista estatunidenca Times el va nomenar Home de l’Any de 1930 i va publicar-ne la fotografia a la portada.
6- La coronació de Ras Tafari, l’únic rei que tenia el continent africà durant el segle XX en un dels Estats més antics del món i en l’únic país africà que mai va ser colonitzat, en un moment en el qual tota Àfrica era devorada pel colonialisme, el va projectar com una figura històrica més que no pas com un monarca comú. En conseqüència, l’ascens de Haile Selassie I va insuflar d’entusiasme i passió tant a Àfrica com als americans d’origen africà (afroamericans).
7- A Jamaica es va creure que la coronació de Ras Tafari era el compliment de la profecia de Marcus Garvey d’una dècada abans: “Mireu a l’Àfrica, allí un rei negre serà coronat, i ell serà el seu Redemptor”. En conseqüència, el credo rastafari que s’estava gestant a l’illa del Carib, va trobar en Haile Selassie I al seu messies salvador. D’aquesta manera, es va començar a rendir culte al monarca etíop com a líder espiritual de les poblacions d’arrel africana del món. A més, els “rastafari” van adoptar el seu nom, ja que el terme està format pels termes Ras (príncep) i Tafari (nom de pila de Haile Selassie I) abans de coronar-se. Així mateix, van adoptar el color de la bandera d’Etiòpia per considerar-la terra de les seves arrels.
8- En 1935, cinc anys després de la c
oronació de Haile Selassie I, Etiòpia va ser envaïda per la Itàlia feixista en un va intent més (ja ho havia intentat dues vegades a la fi del segle XIX) de colonitzar el país africà. Durant la seva lluita de resistència contra Itàlia fins que va ser expulsada, Etiòpia va rebre suports de la comunitat internacional i dels afrodescendents de tot el món. En aquest últim cas, en un gest d’agraïment pel suport prestat, Haile Selassie I va donar 250 hectàrees (2 km2) en Shashamane (Etiòpia) en 1948, a tots els afrodescendents del Carib i practicants del rastafarisme que volguessin tornar al continent de les seves arrels (Àfrica).
9- A partir de 1955, milers de joves i famílies senceres rastafari van començar a traslladar-se a Etiòpia. D’altra banda, el 1966, trenta-sis anys després de la seva coronació, Haile Selassie I va visitar Jamaica on milers de rastafaris el van rebre en l’aeroport de Palisadoes amb una gran expectació. En aquest sentit, cal subratllar que Haile Selassie I mai va acceptar ni va afavorir que es fes d’ell una figura divina per part del moviment rastafari. Tot el contrari, fins i tot durant la visita a l’illa del Carib ho va deixar clar als seus “seguidors”. El 1974 Haile Selassie I va ser destronat per un cop militar i va morir en estranyes circumstàncies un any després. Després de la seva mort ha continuat pervivint el gran valor simbòlic de Haile Selassie I entre els rastafaris.
10- Avui dia, la comunitat rastafari que viu en Shashamane, 225 quilòmetres al sud d’Addis Abeba i a 12.500 quilòmetres de Jamaica, continua professant la seva religió que contrasta amb les creences de la resta dels etíops que conviuen en aquesta ciutat. La majoria dels habitants de Shashamane són practicants de l’església cristiana ortodoxa etíop, seguits per la religió musulmana i un percentatge reduït de catòlics i protestants. Els rastafaris viuen integrats amb la població etíop local en aquesta ciutat. Això sí, els seus habitatges se solen distingir per la presència d’algun dels seus símbols, com els colors de la bandera etíop/rasta o el lleó de Judà (símbol oficial de l’emperador etíop que tenia com un dels seus títols imperials el de “Rei de reis i Lleó de Judà”).
Denberu Mekonnen
Autor de “Rumbo a Etiopía”
Gerent de Mekonnen & Brook Business Consulting