Author: Bezawerk O.

El 29 de juny el cantant i activista Hachalu Hundessa va ser assassinat a Addis Abeba, fet que va desencadenar una sèrie de protestes en les quals prop de 250 persones van perdre la vida i unes 5.000 persones van ser arrestades per les autoritats etíops (Font: The New York Times).

Durant els primers dies de protestes vam presenciar, a través de les xarxes socials, com els manifestants cremaven edificis, tiraven estàtues i com l’exèrcit es desplegava per reprimir les protestes. Després, res. El govern etíop va incomunicar el país sencer –gest gens sorprenent– perquè no es filtressin més imatges de les vulneracions dels drets humans que es produeixen en el país.

Read more →

No és gens estrany que l’escepticisme faci trontollar la meva capacitat de voler creure en un canvi –de les condicions vitals i materials de la gent de poble etíop– fet des de les elits polítiques. De fet, la política ha demostrat que la seva única vara de mesura és, precisament, el poder i el capital. És per això, que m’és complicat parlar de canvis polítics a Etiòpia en termes de millores socials cap a la població civil. Els polítics només tracten de mantenir les seves cadires, sense importar allò que esdevé als seus conciutadans.

Partint d’aquesta posició, visiblement negativa, de la política en general i d’Etiòpia en particular, em centraré en aquells que canvien el país dia a dia i persona a persona: els moviments civils que lluiten pels seus drets.

Read more →

Divendres 11 de octubre del 2019 es va anunciar que el primer ministre etíop, Abiy Ahmed Ali, havia estat guardonat amb el premi Nobel de la Pau. El motiu pel qual el jurat va decidir atorgar el llorer a Ahmed va ser el seu crucial paper en la promoció i reconciliació amb el govern eritreu, acord de pau que van signar el mateix llorejat i Isaias Afewerki.

Read more →

Ningú té por de la mort; en veritat, el que ens aterreix és l’oblit. Vivim sabent que el dia en què arribi la nostra hora ens ploraran, sabem que després del final, algú recordarà el nostre nom. Quina sort la nostra! Vivim amb la fortuna de saber que despertem amb un sostre sobre el nostre cap, amb un plat calent a taula i un guardià que vetllarà els nostres malsons. Som uns privilegiats.

Read more →

La vida és allò que transcorre entre la llar i la recerca d’aquesta; és l’anhel que ens mou a tots. Molta gent no arriba mai a plantejar-se aquesta disjuntiva; com diu la dita: “no saps el que tens fins que ho perds” i, siguem sincers, hi ha gent que mai perd prou com per poder valorar allò quotidià. L’aplicació d’una altra mirada, en certa manera sorprenent, dels objectes és reservada a un grup determinat de la humanitat, aquells que abans han renunciat.

Read more →