Una altra forma d’aprendre és possible

Han acabat les classes i arriben les vacances. Fem tasques escolars durant l’estiu o descansem? De vegades ens plantegem aquesta disjuntiva com si fos l’única possible, però potser la solució seria una situació intermèdia: aprofitar l’època estival per explorar altres formes d’aprenentatge, sobretot si les de sempre no han donat els resultats desitjats. L’estiu és una època en què tota la família disposa de més temps per estar junta, així que pot ser el moment ideal per reforçar vincles, gaudir junts i, de passada, aprendre d’una altra manera. Per exemple, a través del moviment, cosa que precisament durant el curs és motiu de conflicte; o a través de les noves tecnologies, l’ús de les quals hem restringit durant l’hivern; també mitjançant els jocs tradicionals, que les llargues jornades dels mesos lectius i les noves formes de vida a la ciutat fan pràcticament desconeguts per a la majoria dels nostres fills. La imaginació i la creativitat són també bones mestres: donem-los ales.

Es tracta, en definitiva, de posar en pràctica la famosa frase d’Einstein: “Si busques resultats diferents no facis sempre el mateix”. I l’època estival és un moment ideal per comprovar, sense la pressió de les tasques diàries, els exàmens, etc. que, efectivament, una altra forma d’aprendre és possible.

Quadern de vacances o vacances sense quadern?

Juliol 2012

Arriba l’estiu, les llargues vacances… i què fer per ajudar-los a recuperar i/o adquirir els coneixements que durant el curs no han pogut o no han sabut adquirir. Fem servir els quaderns de vacances o fem vacances sense quaderns? Aquesta segona opció no implica necessàriament que no hi hagi aprenentatges. Però una cosa que hauria de quedar clara a tothom és que les famílies no s’han de convertir en professors de suport dels seus fills, i menys a l’estiu. L’objectiu no han de ser les tasques escolars a qualsevol preu (estar una part del matí o de la tarda davant del paper i el llapis, relacions conflictives derivades d’aquestes circumstàncies, etc.). És més eficaç, especialment a l’estiu, quan no hi ha la pressió diària de les tasques escolars i els exàmens, canviar aquesta tasca ímproba i, de vegades, ineficaç, per un altre tipus d’activitats que afavoreixin el desenvolupament de les habilitats cognitives i els consegüents coneixements que no s’han adquirit durant el curs.

Algunes d’aquestes habilitats es poden desenvolupar amb activitats de la vida diària, que a més contribueixen a l’enfortiment dels vincles dins del sistema familiar ja que impliquen la interacció amb els fills, fet que el sistema de vida actual propicia poc. En aquests casos, la mare o el pare es converteixen en mediadors en el procés d’aprenentatge dels seus fills, ajudant-los a pensar i a ser estudiants més eficaços, cosa que no sempre fa l’escola.
És el que es coneix com aprenentatge mediat, és a dir, un aprenentatge que té en compte la situació de la qual parteix el nen i li proposa un salt qualitatiu gràcies a la mediació d’un adult. La situació real del nen és l’únic referent, no el curs en què està ni les demandes curriculars del sistema educatiu.
No és un aprenentatge memorístic ni mecànic, sinó un aprenentatge en el qual s’experimenta, es cometen errors, es busquen solucions. Es tracta d’un aprenentatge que té en compte el que Vigotsky, el gran pedagog rus, va descriure com “zona de desenvolupament pròxim”, que fa referència a totes les funcions i activitats que un nen pot realitzar només amb l’ajut d’algú -el pare o la mare, en aquest cas- que ja domina aquesta funció i que interactua amb ell. Aquest aprenentatge, motivador i gratificant, permet que el nen recorri i transformi per ell mateix, però amb la mediació d’una altra persona, el seu “nivell de desenvolupament potencial” a un “nivell de desenvolupament real”.

Algunes activitats que poden ajudar en aquest sentit:

-Fer plans i després revisar-los. Ajuden a desenvolupar la planificació, una habilitat necessària per a la tasca escolar.

-Jocs en què es reprodueixen models i patrons. Amb paper, plastilina, argila, peces de mecano, construccions… Ajuden a treballar seqüències i patrons, que són fonamentals per al desenvolupament del pensament lògic i, per tant, de les matemàtiques.

-Jocs simbòlics, resolució de conflictes que satisfacin ambdues parts, endevinalles… Ajuden a desenvolupar el pensament abstracte, fonamental a mesura que avancen els cursos escolars.

-Relacionar experiències o activitats del passat amb el present. Ajuden a promoure la relació causa-efecte.

– Jocs de taula, molt eficaços per desenvolupar l’atenció i la concentració. A més d’afavorir la socialització i la interacció amb els seus iguals o amb adults, resulten molt lúdics i divertits.

-Jocs amb regles inventades. Afavoreixen l’autoregulació necessària per frenar impulsos, inhibir conductes, etc.

-Gimnàstica cerebral o aprenentatge a través del moviment. També s’anomena cinesologia educativa. A YouTube es poden trobar molts vídeos amb exercicis. Són divertits i molt útils.

-Els ordinadors es poden convertir també en bones eines d’aprenentatge a través de jocs de lògica, memòria, atenció, percepció, inhibició d’impulsos, etc. A través dels cercadors en trobarem una gran quantitat per triar.

També és important a l’hora dels aprenentatges l’alimentació, detall que no sempre es té en compte. Els conservants, edulcorants i molts additius que s’afegeixen a menjars i begudes augmenten els comportaments hiperactius en els menors que els consumeixen. També hi ha una relació clara entre el dèficit d’Omega 3 i els problemes d’atenció. Per tant, també ajudarà no abusar dels primers i augmentar el consum del segon.

Per concloure, podem dir que el rendiment escolar està condicionat per molts més aspectes que els merament aparents i relacionats amb el període de temps que els nens dediquen directament a l’aprenentatge escolar, de manera que l’estiu es pot convertir en una època ideal per posar en pràctica altres formes d’aprenentatge.

 

Margarita Muñiz Aguilar
Institut Família i Adopció