Etiòpia constitueix un dels Estats més antics de l'Àfrica i del món, i exceptuant un període de cinc anys d'ocupació italiana, és l'únic país africà que mai no va ser colonitzat pels europeus. Tot i això, no ens podem equivocar i pensar que l'antic Imperi Etíop coincideix amb l'actual Etiòpia. L'antic Imperi no va passar de ser un petit i poderós regne i no va ser fins a finals del segle XIX i principis del XX, quan gràcies a la conquesta de nombrosos regnes i nacions independents, amb un altíssim cost de vides humanes i persones sotmeses a l'esclavitud, l'Emperador Melenik II conformà el territori de l'actual Etiòpia.
Amb el nom d'Etiòpia, els grecs designaven les terres habitades per persones de raça negra. En canvi, Abissínia, l'altre nom amb el que s'ha denominat el país, prové de les persones d'origen àrab, que fa 4.000 anys es van assentar en zones de l'actual Etiòpia. Des de llavors són molts els moments de la història en què Etiòpia apareix com un dels Estats més influents de la regió. Des dels escrits bíblics anomenant a la reina de Saba, en realitat, Makeda, al segle X a.C, passant pel regne de Meroe, una de les seves reines aturaria a Alexandre Magno quan volia avançar per Àfrica, o el ric regne d'Axum que des de l'inici de la era cristiana fins avançat el segle VII seria la principal potència comercial, administrant terres tan extenses que arribaven fins a l'actual Iemen.
Amb l'expansió dels àrabs, aquesta hegemonia començaria a caure i Etiòpia, un regne cristià quedaria envoltat per països amb cultura musulmana. Quan en el segle XVI, els portuguesos varen entrar en relació amb el mític rei Preste Juan, es van trobar amb un país políticament similar als estats feudals europeus, amb tres classes socials ben definides: la noblesa, l'església i el poble.
A finals del segle XIX, després d’un període de bones relacions del rei Melenik II amb les potències europees, Itàlia intentaria ocupar-la trobant-se amb una resistència molt ben organitzada, amb un exèrcit etíop que va fer patir als italians les principals derrotes que mai havia tingut un exèrcit colonial europeu, sent especialment destacable la batalla de Dogal, on els europeus varen perdre 4.000 homes d'una tropa de 10.000.
Serà Melenik II el creador de l'actual Etiòpia, durant el temps que va manar (1889-1913), coincidint amb la cursa que països europeus mantenien per la màxima ocupació de terres africanes, Melenik II es llançà a la mateixa cursa, però dedicant-se a la conquesta de terres al voltant del seu Estat. Fins a aquelles dates, l'actual Etiòpia estava formada per diferents regnes i Estats independents, o per terres habitades per diferents nacions sense Estat. Melenik II va aconseguir sotmetre tots aquests territoris, uns cops mitjançant acords, però la majoria de vegades amb guerres cruels que van deixar cents de milers de morts i poblacions sotmeses a l'esclavitud. També va pactar amb el Regne Unit, llavors una altra potència de la regió, el respecte recíproc a les fronteres acordades.
Des d'aquell moment el govern central es dedicà a canviar la història i a parlar d'Etiòpia com un dels més antics governs del món, com l'únic país africà que mai no va ser sotmès al colonialisme, amb una monarquia que va durar 3.000 anys, intentant que la memòria històrica nacional i internacional oblidés i oblidi que, encara avui en dia, molts Estats i Nacions sense Estat, en altres èpoques independents, segueixen reclamant la seva independència passada i molts es segueixen definint com països colonitzats.
Gran part del segle XX va estar marcat per la figura de l'Emperador Haile Selassie. Durant els anys que va manar (1930-1974), Etiòpia sucumbí a l'ocupació italiana (1936-1941) del govern de Mussolini. L'any 1962, Etiòpia es va annexionar a l'antiga Abisinia Italiana, Eritrea, aconseguint d'aquesta manera tenir accés al mar. Tot i això, no va aconseguir mantenir durant molt temps la utilització dels ports eritreus, ja que des del principi els moviments eritreus de la resistència a l' ocupació, varen impedir el control efectiu sobre els mateixos.
L'any 1974 un cop militar va acabar amb la monarquia de Haile Selassie, instaurant-se el 1977 una República Popular presidida per Megistu Haile Mariam. El seu govern, recolçat per la Unió Soviètica es va enfrontar als moviments armats secessionistes a les províncies del Tigré i Eritrea, i amb xocs fronterers ocasionals amb Somalia. Tres anys de gran sequera, mala administració econòmica i la desconfiança entre el govern i les agències occidentals, varen ocasionar la més coneguda de les 'hambrunes' patides per Etiòpia, l'any 1983. Al maig de 1991, Megistu Haile Mariam va ser forçat a dimitir, marxant cap a Zimbabwe.
Les tropes del Front Democràtic Revolucionari d'Etiòpia (EPRDF) varen prendre el govern de la capital i el seu líder, Meles Zenawi, assumí la presidència del govern provisional, comprometent-se a la celebració d'eleccions. L'EPRDF, que havia rebut ajuts dels rebels etíops, va recolçar la celebració d'un referèndum supervisat per l'ONU, a la província d'Eritrea, referèndum que amb més del 99 per cent dels vots va portar a recobrar la independència a Eritrea al maig de 1993.
És en aquest mateix any, quan l'EPLF celebrà les primeres eleccions multipartidistes que varen ser boicotejades pel Front de Lliberació Oromo (OLF) que venia lluitant per la independència de la regió Oromo, a l'oest del país. El govern de transició pactà amb el FMI una sèrie de reformes que li van permetre accedir a prèstecs del Banc Mundial. Tot i això, aquests prèstecs no van arribar a les dates acordades cosa que va ajudar a que una altra 'hambruna', l'any 1994, ocasionés milers de morts al districte de Wolayata, al sur del país.
L'any 1995 es van realitzar noves eleccions que una altra vegada varen ser boicotejades, però aquesta vegada per la pràctica totalitat de l'oposició. El govern sortint d'aquestes eleccions presidit per Negasso Gidada, promulgà una nova Constitució per la que Etiòpia es dotava d'una estructura federal i formà un govern dirigit pel president anterior, Meles Zenawi i compost per ministres provinents dels principals grups ètnics que composen Etiòpia.
Després de l'aprovació de la nova Constitució, Etiòpia adoptà el nom de República Federal Democràtica d'Etiòpia, constituint-se com la federació de les Nacions, Nacionalitats i Pobles d'Etiòpia, dividint el territori en nou Estats diferenciats per la seva composició ètnica (Tigray; Afar; Amhara; Oromia; Somalia; Benishangul-Gumuz; Nacions, Nacionalitats i Pobles del Sur; Pobles de la Regió Gambela i Poble Harar), reconeixent-se a cadascun el dret a l'Autodeterminació.Extret i traduït de: www.ikuska.com
Etiòpia limita al nord amb Eritrea, al sud amb Kènia y Somàlia, a l'est amb Djibouti i Somàlia, i a l'oest amb Sudan.
Té un relleu muntanyós, dividit en quatre regions: el nord, dominat pel massís etíop, que arriba als 4.620 metres d'altitud en el mont Dashan. El centre del país conté la depressió de la Vall del Rift, on s'hi troben els llacs Shamo, Abaya i Zwai així com el riu Awash. També hi trobem la planura de Dancàlia, que en la seva part més baixa arriba als 116 metres sota el nivell del mar, i finalment, la regió de l'Ogadèn, al sud-est, formada per altiplans semidesèrtics.
Etiòpia té un clima càlid i humit. Les temperatures van dels 13 fins als 30ºC.
Capital Addis-Abeba Superfície 1.097.900 km2 Població 68.961.000 Nom de l'Estat República Democràtica Federal d'Etiòpia Moneda Berr Idiomes Amàric, oromo, tigrinya... Densitat (hah/km2) 62,4 hab./km2 Creixement anual 2,5% Mortandat infantil 100,4 per 1.000 Esperança de vida 45,5 anys Població urbana 15,9% Analfabetisme 50,7 % homes, 66,3 % dones Escolarització 3er grau 1,6% Internet 0,74 per 1.000 hab. Llibres publicats 444 PIB total 53.326 milions d'US $ Creixement anual (2002) 5% PIB per habitant 810 US $ Índex d'inflació -7,2% Despeses en educació 4,8% del PIB Despeses en defensa 8% del PIB Deute extern 5.697 milions d'US $ Servei del deute/export. >16,3% Importacions 1.747 milions d'US $ Exportacions 577 milions d'US $ Zones de comerç exterior Àsia, UE, Àfrica Exèrcit de terra 250.000 persones Exèrcit de l'aire 2.500 persones Organismes internacionals ACP, UA, BAD, COMESA
