Déficit cognoscitivo acumulativo

Febrer 2012

Una de les preocupacions que les famílies adoptives expressen amb més

freqüència, en el cas de menors que presenten problemes escolars, és el progrés

acadèmic lent dels seus fills i filles després d’una fase inicial aparentment

ràpida d’adquisició de la llengua.

En alguns d’aquests casos, les dificultats de la tasca acadèmica provoquen sovint problemes conductuals i emocionals afegits. Aquests problemes poden persistir i fins i tot empitjorar després de molt de temps, de manera que no poden ser atribuïts a problemes d’adaptació.

Aquestes dificultats es comencen a sospitar a l’escola infantil o quan comencen l’educació primària. Les famílies comencen a escoltar frases com “és una mica lent” o “es despista molt”, però, en general, no és fins a segon o tercer curs que es comencen a donar les primeres veus d’alarma.

Algunes característiques d’aquests infants són:
• manca d’habilitats i estratègies cognitives adequades a la seva edat
• pobre organització de la base de coneixement, que els impedeix transferir o generalitzar

el que han après

• insuficient motivació intrínseca, que es presenta com a falta de memòria i atenció
• regulació immadura de la conducta, que provoca problemes de comportament
La teoria que hi ha darrere aquest dèficit és que els nens que no reben

estimulació de les funcions cognitives durant els seus primers anys,

especialment els dos primers, són menys capaços d’aprofitar els beneficis d’una

nova situació ambiental a causa d’una desharmonia entre la seva maduresa

cognoscitiva estructural i les noves exigències escolars.

En la psicologia infantil hi ha períodes sensibles de desenvolupament, les

anomenades finestres de l’aprenentatge.

Es tracta de moments òptims de creixement des les bases neurològiques de les

diferents funcions psicològiques. La manca d’estimulació en aquests moments

crítics provocarà retards en moltes funcions.

Els dos primers anys de vida són els més sensibles per a l’aprenentatge del

llenguatge i aquest aprenentatge determinarà el nivell de funcionament

intel·lectual els anys següents. Els problemes de llenguatge són les

deficiències més comunes en els menors adoptats, a causa de la manca de

qualitat o quantitat d’interacció verbal entre el menor i els adults en els

anomenats períodes crítics de desenvolupament. Les activitats cognitives

d’aprenentatge són molt limitades i tenen un impacte negatiu en la maduració

del llenguatge.

Com més temps romangui el menor en una institució, més incrementa la

probabilitat de problemes relacionats amb el llenguatge cognitiu.

• El llenguatge cognitiu fa referència al llenguatge com a eina de raonament i

com a mitjà d’aprenentatge acadèmic. La qualitat i la quantitat de

l’experiència comunicativa primerenca és crucial per crear les bases del

llenguatge cognitiu.

• Per a aquells que han estat privats d’aquesta estimulació en els primers anys

de vida, el procés és molt més difícil.

Normalment els nens petits aprenen:

- directament a través de l’observació, experimentació i imitació;

- indirectament, per mitjà dels adults, a través de la selecció i modificació

dels estímuls del món exterior i de la correcció de les respostes del menor.

Mitjançant aquests aprenentatges es formen les habilitats cognitives, que són la base per als aprenentatges posteriors.
La privació d’experiències d’aprenentatge en els orfenats fa que els menors que han passat un temps institucionalitzats estiguin en desavantatge i puguin tenir problemes cognitius i de llenguatge quan avancin a nivells superiors d’aprenentatge després de l’adopció.
És important tenir en compte l’edat d’entrada i el temps de permanència en l’orfenat, més la qualitat d’aquesta estada pel que fa a afecte, estimulació, etc. S’observa que aquest dèficit es dóna amb més freqüència en nens adoptats a partir dels tres anys d’edat.
Segons els experts, es diu que el menor pateix un retard d’un mes en el seu desenvolupament normal per cada cinc que passa en una institució.
Solucions i estratègies
El remei tradicional (treball més intens en grup petit o individual, seguint la mateixa metodologia que a classe) sol ser ineficaç, quan no contraproduent. És ineficaç perquè aquesta solució assumeix la presència d’una base cognitiva apropiada, que és precisament el que està absent.
La investigació i la pràctica apunten a una educació cognitiva que ensenyi a:
- inhibir respostes impulsives

- experimentar mentalment amb la possible solució

- usar les habilitats cognitives apreses (generalització o transferència de

processos cognitius)

- facilitar la motivació intrínseca de les tasques (aprenent pel gust de fer-ho

i no pels regals o recompenses).

Aquestes intervencions haurien d’incloure:

- una adequada valoració inicial

- una adequada ubicació escolar d’acord amb les competències actuals i no amb l’edat cronològica

-un ensenyament d’habilitats cognitives específiques, per part d’especialistes, que incrementin la competència cognitiva

- un suport cognitiu i lingüístic en l’àmbit familiar

Igual que es realitza una avaluació mèdica inicial a l’arribada del menor, seria convenient que, igualment, es fes una valoració inicial de tipus psicopedagògic. En aquesta avaluació es valoraria si el menor té les habilitats

cognitives i els recursos necessaris per accedir al curs en què se’l voldria escolaritzar.

La rigidesa del sistema obliga a escolaritzar els nens en el nivell corresponent a la seva edat, però això resulta completament discriminatori per a aquests nens, ja que se’ls imposa assolir els mateixos objectius que els seus companys, però sense les bases necessàries.
Per evitar aquesta discriminació, és necessària una flexibilització del sistema que permeti una ubicació adequada. També és fonamental que comptin amb professionals que els ensenyin habilitats

cognitives que els ajudin a inhibir les respostes impulsives i que els permetin experimentar mentalment i analitzar les possibles solucions als problemes.

En altres paraules, professionals que els ensenyin com aprendre i com utilitzar les habilitats cognitives apreses.
Estratègies d’intervenció en l’àmbit familiar
Aquestes estratègies no són un reforç de les activitats escolars i els pares i/o mares no són professors de suport.

La idea és que les activitats tradicionals de la família siguin usades com a mediadores

per al desenvolupament de les habilitats cognitives del menor.

El suport cognitiu i lingüístic a casa significa simplement que les activitats tradicionals

i els jocs familiars siguin usats com a remeiadors dels dèficits cognitius dels nens.

La mediació de l’adult, perduda en les etapes primerenques de l’aprenentatge, és

fonamental en aquests casos.

Alguns exemples:
-Fer un pla: ajudeu-lo a pensar en un pla i després analitzeu com ha anat, què ha fallat, què s’hauria de canviar perquè fos millor, etc.
La planificació és fonamental per aprendre. Si no es té aquesta habilitat

cognitiva, les activitats d’aprenentatge són impulsives, reactives i inútils.

- Crear un joc amb regles inventades. Per exemple, un joc de pilota: decidir qui la llança i a qui, diferents maneres de moure la pilota, etc.
L’autoregulació immadura de la conducta és un dels problemes més freqüents

en nens postinstitucionalitzats. Els nens necessiten aprendre a esperar el seu

torn, a compartir, a posposar, etc. Aquest tipus d’activitats els ajuda a regular moviments, atenció i sentiments.

- Reproduir models i patrons amb dibuixos en un paper, amb peces de construccions, etc.
- Jocs simbòlics: imagineu que sou pilots, mecànics, metges, forners… i transformeu les joguines en els objectes necessaris per al joc.
Desenvolupar la imaginació, o un pensament hipotètic, o pensar en alternatives, és una base important per al desenvolupament del pensament abstracte, que és fonamental quan els continguts escolars es fan més complexos.
- Emfatitzar la relació entre el passat i el present.

Per exemple, en una sortida al camp es pot incidir en el fet que, ja que aquest hivern ha plogut poc, els rius o els pantans tenen poca aigua. En un nivell més avançat aquest tipus de plantejaments promourà el

pensament causa-efecte.

Com a famílies adoptives, hem d’entendre que l’amor i una bona nutrició no

són de vegades suficients per accelerar el desenvolupament cognitiu i afavorir l’aprenentatge escolar dels menors que han patit privacions, negligència o institució.

Institut Família i Adopció
Tel. 658 78 24 32
www.familiayadopcion.com

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *


*

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>