L’article m’ha agradat. N’he llegit molts d’articles i opinions d’aquesta mena, i aquest m’ha agradat. En ell hi veig quelcom que al menys a casa ens ha anat molt bé, que és aquest clima de confiança que es comenta i que fa que el nen transmeti les seves necessitats quan realment li faci falta a ell i no pas als pares.

He vist masses vegades pares angoixats per resoldre un problema que el nen encara ni ha manifestat, perque senzillament cada edat del nen desperta i obre diferents inquietuds i racons.
Créixer sense temors i tabús, com diu l’article és absolutament fonamental.

Si se’m permet, recordeu què deia el Gila del suèter: que és “lo que el niño se pone cuando la madre tiene frio”. No ens avancem doncs als problemes ni als interrogants que ens pensem que tindrà el nostre nen.
Molts cops aquestes bones intencions que tenim els pares se’n van enlaire per la nostra pròpia impacència. Cal doncs, molta calma i tranquilitat amb tots aquests temes i sobretot que el nen tingui clar que quan ell vulgui preguntar tindrà totes les respostes a les seves preguntes.

I sobretot: mai de la vida mentides, per molt piadoses que siguin. La veritat pot ser dura, però les conseqüències d’una mentida son terribles: la pèrdua de confiança és del pitjor que ens pot passar amb un nen.

En fí, tant sols volia que quedés palès la meva total conformitat amb l’article. I evidentment és únicament la meva opinió, no soc pas un expert !!!!

Una abraçada a tot@s. Tayo