Tradicionalment s’ha qüestionat la necessitat de la recerca dels orígens, argumentant que si la persona adoptada se sentia plenament integrada en la seva família adoptiva, no tenia per què tenir aquesta necessitat. En aquests casos la recerca s’interpretava com un fracàs.
Actualment són cada vegada més les famílies que interpreten la recerca com una cosa totalment comprensible, ja que, en realitat, forma part de l’eterna pregunta de l’ésser humà pel que fa a la seva identitat: qui és, d’on ve, etc. Fins on s’arribi en la recerca de respostes concretes dependrà de la variabilitat de caràcters i personalitats.
En el cas de l’adopció internacional, actualment hi ha, també, cada vegada més interès pel retrobament amb la cultura, la llengua i el país d’origen. Això es pot observar tant per les legislacions que s’estan desenvolupant en alguns països, com per les pràctiques de les famílies adoptives.
En ambdós casos és important que aquest procés no s’iniciï de qualsevol manera ni en qualsevol moment.

Llegir-ne més...

Enllaços relacionats:
- Adopció. La recerca d’origens.
- El lloc de la família i la cultura d’origen.

Margarita Muñiz Aguilar
Instituto Família y Adopción

Fins a quin punt és bo parlar als nostres fills / filles de la mare biològica?
Com integrem els seus orígens en la seva història?
La teràpia EMDR, una esperança de reparació de les possibles mancances de l’infant adoptiu.

Dilluns 14 de Maig. 18 h.

En el següent link trobareu més informació sobre els temes que es tractaran i els ponents, Xavi García i Cristina Cortés.
Recordeu que cal inscriure-us-hi per poder assistir!

Més informació

Tenim una molt bona notícia, els nens i les nenes de 6 a 12 anys poden venir a les colònies organitzades per la nostra associació.

Període de preinscripció, del 10 al 27 d’abril.

Més informació.

A qui correspon la recerca dels orígens de les persones adoptades? És un procés únicament seu o correspon també als pares adoptius?

El normal és que el cent per cent dels fills adoptats busquin els seus orígens, segons el Dr. David Brodzinsky, autor del llibre Sóc adoptat i investigador reconegut mundialment en temes d’adopció.

No obstant això, aquesta recerca poques vegades produeix les trobades dramàtiques que veiem a la televisió. La recerca, en realitat, es pot fer de moltes maneres i pot donar diversos resultats. Hi ha algunes persones adoptades que tenen una gran necessitat de
conèixer els seus familiars biològics, i moltes d’altres simplement volen respostes
a certes preguntes –o, més que res, necessiten parlar, compartir els seus sentiments i les seves inquietuds per anar construint així la seva particular visió de la seva vida.

Brenda Padilla Ericksen
Institut Família i Adopció

Llegir l’article
 

En un passat no gaire llunyà, les famílies ocultaven el fet que els seus fills havien
estat adoptats. De fet, molts se n’assabentaven de manera fortuïta, per exemple, quan
morien el pare o la mare. L’impacte que de vegades produïa el descobriment en aquelles circumstàncies era realment traumàtic.

Avui dia, l’adopció està socialment acceptada com una forma més de constituir
una família, i sabem que com més còmoda es trobi la família parlant dels
orígens dels seus fills i filles i de tot el que va envoltar la seva adopció, més a
gust se sentirà el nen i més integrada tindrà la seva pròpia història.

La qüestió és des d’on parlem: si ho fem des de la ment, des del que és
políticament correcte o des del cor. Els resultats no seran els mateixos. Ens hem
parat mai a fer aquesta reflexió?

Us recomanem que llegiu l’article Des d’on parlem de l’adopció?, de l’Institut Família i Adopció.

Per què no avança a l’escola al mateix ritme que els altres?

Un nen o una nena de sis anys, en un entorn familiar i escolar adequat, té un llenguatge expressiu (paraules que usa habitualment) d’unes 2.600 paraules i un vocabulari receptiu (paraules que entén) d’entre 20.000 i 24.000 paraules.
Un nen adoptat als sis anys, la llengua materna del qual fos diferent, hauria d’aprendre una mitjana de 54 paraules noves cada dia per tal d’igualar les habilitats de comprensió del llenguatge dels seus companys de sis anys. A més, mentre que el nen adoptat s’està posant al dia, els seus amics de sis anys ja han afegit una mitjana de 5.000 paraules al seu vocabulari.

A això se suma el fet que, en haver passat els primers anys de vida en una institució, no ha rebut l’estimulació adequada en els períodes òptims de creixement cerebral, quan les anomenades finestres de l’aprenentatge estaven obertes. Passat aquest moment, l’esforç necessari per a aquest aprenentatge és més elevat.

Esperar que els nens adoptats de més grans assoleixin en un termini d’un a dos anys les competències escolars dels seus companys és poc realista. El que sol passar és que, mentre que els altres alumnes avancen a un ritme determinat, ells van quedant endarrerits a mesura que avancen els cursos.

És el que es coneix com a dèficit cognoscitiu acumulatiu. Sabem com ajudar-los en aquesta situació?

Llegiu l’article elaborat per l’Institut Família i Adopció a:
ARTICLES – Febrer 2012

Si tens algun dubte sobre la conveniència d’assistir o no a un curset de formació, es recomanable llegir les reflexions que fa l’Eva Gispert.

Llegir…

Aquest és el tema de la propera xerrada/col·loqui, organitzada per l’Institut Família i Adopció, que tindrà lloc el proper dissabte 28 de gener. Recordeu que l’entrada és gratuïta per els socis d’AFNE.
Per a més informació:
http://www.familiayadopcion.com/actividades/charla-coloquio-adopcion-y-escuela/

A partir d’avui podeu cobrar la loteria (reintegrament de 2,40 € per participació) a qualsevol sucursal de Catalunya Caixa. Només cal portar la butlleta.
Entendrem que qui no cobri el reintegrament, cedeix aquest import a AFNE.
Gràcies a tots per la vostra col·laboració en la venda de la loteria.

L’Associació ADDIF ens ha fet arribar, per a la seva difusió, una convocatòria per a una trobada de famílies adoptives, el 14 de gener, a Barcelona.

Llegir-ne més…