Els nens que van venir d'Etiòpia

Fou el febrer de 2003 quan les primeres famílies van viatjar a buscar els seus fills a Etiòpia. Així durant tot aquest any han estat arribant aquests nens i nenes de mirada franca i oberta, cada un amb el seu caràcter i la seva personalitat forta, però amb certs trets que sovint són comuns.

Els més petits ho miren tot sense perdre detall, riuen o parlotegen, els agrada veure gent i gaudeixen passejant. Malgrat les condicions adverses que puguin haver viscut, sobten la seva alegria i les seves ganes de viure. Els pares comenten d'ells que “no paren quiets”. Són riallers, però també poden ser molt tossuts, i aquí és on és important saber establir unes normes de convivència que els nens i les nenes aprenguin a respectar.

Acostumen a tenir una bona psicomotricitat i son àgils i aventurers. Els agrada la música i tenen un gran sentit dels ritme.

Respecte a l´alimentació, de vegades al inici hi ha certa ànsia per menjar, fet que es va estabilitzant i va desapareixent conforme passa el temps. Acostumen a tenir bons hàbits per dormir, encara que alguns, com a conseqüència de la seva gran activitat diària i a la ràpida reacció davant els estímuls del voltant, fa que els sigui difícil conciliar el son.

Els nens i les nenes més grans acostumen a tenir un bagatge i una història que els fa peculiars en el seu tarannà. D'una banda són emocionalment més madurs, ja que sovint han viscut moltes pèrdues de familiars, però alhora també han pogut elaborar un dol.

També han estat acostumats a tenir obligacions i responsabilitats, i en arribar aquí molts col.laboren en tot allò que poden, fins i tot a rentar-se la roba. De mica en mica, però, com que són nens, comencen a investigar coses noves, a provar els límits que els marquen a casa.

De vegades s'enrabien, es senten ferits en el seu orgull, tenen dies dolents... Però a poc a poc això es va solucionant, perquè si hi ha un tret que tenen en comú, és les ganes de viure, la rapidesa per aprendre, l'extrema sociabilitat i ganes d´estar bé amb la gent.

Fins ara cap no ha presentat aïllament o problemes de caire psicològic, tot al contrari, son infants agraïts, alegres; els agrada molt anar a escola poc després d'haver arribat. Respecte a això els mestres comenten que s'adapten molt ràpid a l'entorn escolar, tant pel que fa als aprenentatges, on manifesten un gran desig per aprendre, com als hàbits i la convivència amb els companys. Fins i tot la llengua l´aprenen ràpid i de seguida construeixen frases en català, i entenen tot allò que se'ls diu.

En definitiva, són nens i nenes que enamoren ràpid pel seu caràcter i que tenen, com hem dit abans, moltes ganes de viure.

Barcelona, 18 de març de 2004

Paula Lloret Muñoz
Psicòloga clínica